Cadira Wassily, Marcel Breuer

L'obra Cadira Wassily o Model B3 de Marcel Breuer data del 1925 i s'enquadra dins l'estil holandès De Stijl. Actualment es troba al Museu Modern d'Art de Nova York.

Aquesta famosa cadira, es va crear durant la República de Weimar, va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a

l'arribada al poder d'Adolf Hitler. La República de Weimar fou un període de gran

inestabilitat política a causa de l'atomització de partits petits al parlament, pel rebuig dels militars a acceptar la derrota, la presència de grups paramilitars en zones urbanes i per les feixugues condicions dels acords imposats a Alemanya pels vencedors. Aquests últims van mantenir el país en una situació de crisi econòmica durant gran part dels anys vint. Tot això va portar a la pobresa a una bona part de la classe mitjana i, a més, a l'agreujament de la situació amb la Gran Depressió del 1929.

Marcel Lajos Breuer va ser un arquitecte i dissenyador industrial húngar d’origen jueu. Va néixer el 21 de maig de 1902 a Pécs, Hongria, i va morir l’1 de juliol de 1981 a Nova York, Estats Units. Un dels principals mestres del Moviment Modern que va mostrar un gran interès per la construcció modular i les formes senzilles.

L’estil artístic de Marcel Breuer està molt vinculat al moviment artístic holandès de Stijl, al que hi pertinàcia Mondrian, i va ser influenciat per Alva Aalto, va revolucionar el món del disseny amb l’ús de nous materials i enfocaments. De Stijl, també conegut com a neoplasticisme, és un moviment artístic d'avantguardes que va sorgir als Països Baixos el 1917 propugnant una estètica renovadora basada en la depuració formal. Va ser un moviment integrador de les diferents arts (arquitectura, disseny industrial, arts plàstiques) que buscava una total renovació estètica de l'entorn humà basada en uns valors plàstics nous, universals i més purs.

Aquesta cadira és de metall tubular, material que la va fer destacar ja que era molt

nou en la seva època i que a més facilitava la seva producció per la facilitat del seu

muntatge. L’estructura destaca per les línies corbes de l’acer que es van poder fer gràcies

a la fàbrica Mannesmann.

El cuir feia una bona combinació amb el material ja esmentat a més de que el dos eren

productes econòmics i que ofereixen confort sense haver de afegir materials encoixinats.

L’objecte és simètric, equilibrat amb un disseny obert, amb molta resistència al pes, és

mal·leable, flexible i lleuger.

Estèticament predominen les línies horitzontals i verticals, encara que trobem unes

diagonals als laterals les quals donen la forma a la part del seient i recolzar del seient.

La cadira Wassily és símbol de modernització ja que dona un altre aspecte al disseny del

mobiliari de l’època, generant una nova visió diferent i únic, caracteritzat per l’autor.

La cadira Wassily o també coneguda com Model B3, va ser molt important, ja que hi va

implicar una gran revolució per al disseny dels mobles en aquella època. Va  ser un

èxit, gràcies a la seva lleugeresa inusual i la seva facilitat d’assemblatge a partir dels

tubs d’acer. També, era un material més econòmic, higiènic i atorgava confort sense la

necessitat d’incorporar motlles.