El cuirassat de Potemkine, Sergei Eisenstein

El cuirassat de Potemkine és una pel·lícula publicada el 1925 a la Unió Soviètica per Sergei Eisenstein. Es troba dins l'estil de drama històric i de cinema soviètic mut.

El cuirassat Potemkin és una pel·lícula basada en fets reals del port de Odessa (Imperi rus) durant la setmana del 26 de juny de 1905. Els mariners del cuirassat Potemkin, farts de maltractaments i de veure obligats a menjar aliments en mal estat, decideixen revoltar-se. Amb moltes imatges expressives en forma d'àlbum fotogràfic, El cuirassat Potemkin representa la magnificació de la figura de les masses i les causes col·lectives. Aquesta pel·lícula es va estrenar l’any 1925, una dècada després de la Revolució Russa. El terme Revolució russa agrupa tots els successos que van conduir a l'enderrocament del règim tsarista imperial i a la instauració preparada d'un altre el leninista republicà, entre febrer i octubre de 1917. Va portar a la creació de la República Socialista Federativa Soviètica de Rússia. El tsar es va veure obligat a abdicar i l'antic règim va ser substituït per un govern provisional després de la primera Revolució de Febrer de 1917. Després va haver caos, els membres de parlament imperial o Duma assumir el control de país, formant el Govern provisional rus. La direcció de l'exèrcit sentia que no tenien els mitjans per reprimir la revolució i Nicolau II, l'últim emperador de Rússia, va abdicar. Els soviets, que van ser dirigits per faccions socialistes més radicals, al principi van permetre a el govern provisional governar, però van insistir en una prerrogativa per influir en el govern i controlar diverses milícies. La revolució de febrer es va dur a terme en el context dels durs recessos militars soferts durant la Primera Guerra Mundial, que va deixar a gran part de l'exèrcit rus en un estat de motí. A partir de llavors es va produir un període de poder dual, durant el qual el Govern provisional rus tenia el poder de l'Estat, mentre que la xarxa nacional de soviets, liderats pels socialistes i sent el Soviet de Petrograd el més important, tenia la lleialtat de les classes baixes i l'esquerra política. Quan el Govern Provisional va decidir continuar la guerra amb Alemanya, els bolxevics i altres faccions socialistes van fer campanya per aturar el conflicte. En la Revolució d'Octubre, el Partit bolxevic, dirigit per Vladímir Lenin, i els treballadors i soldats de Petrograd, van enderrocar a el govern provisional, formant-se el govern de Sovnarkom. D'aquesta manera, la Revolució va obrir el camí per a la creació de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques el 1922.

La pel·lícula considerada una peça important ja que constitueix un rescat de

l'importancia de Potemkin en la revolució. L’any 1925 es va encarregar a Eisenstein crear una obra per commemorar l’aniversari d’aquesta revolució social. Aquesta obra té un significat molt important cinematogràficament parlant ja que va ser una nova aportació a la narració del llenguatge audiovisual del cine mut de l’època.

Sergei o Serguei Mijáilovich Eisenstein va néixer a Riga, Letònia, 1898 i va morir a Moscou, 1948). Destacat director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic. Fill de pare jueu i mare eslava, va estudiar arquitectura i belles arts abans de enrolar-se en les milícies populars que van participar en la Revolució d'Octubre. La seva experiència com a director d'escena de Teatre Obrer (1920) el va impulsar a estudiar direcció teatral a l'escola estatal, on va desenvolupar una personal concepció de l'art dramàtic basada en la juxtaposició d'imatges de fort contingut emocional. Tot va ser gràcies al treballar com a responsable de decorats i com a director i intèrpret de petits espectacles per a la tropa de l'exèrcit vermell.

El director avantguardista destaca a la història pel seu talent demostrat a les filmacions i, sobretot, per la seva teoria del Muntatge. Al seu moment en què el cinema tot just un parell de dècades que existia. Tot això va contribuir a fer que, malgrat la seva escassa filmografia —que no arriba a 20 pel·lícules, algunes inacabades—, la seva obra segueix vigent i es continua revisant assíduament per les seves aportacions i influències en el rodatge, l'escenografia, i el muntatge en el cinema europeu i americà.

Destaca pel treball a escala de les maquetes i plànols, elements els quals van donar-li la idea al director per fer efectes visuals inclinant la càmera, provocant així una sensació diferent al que relata el guió. Aquesta pel·lícula relata i mostra la caracterització de l’època en la que va ser creada, és a dir, va ser aprofitada com a propaganda ideològica el règim comunista. Després del seu debut en la Unió Soviètica, es va projectar a EU i a Alemanya completa amb edicions d’escenes violentes. A Rússia es van eliminar escenes per poder projectar-la, com per exemple l’introducció de León Trotski que era un enfrontament contra Yósif Stalin. La pel·lícula va ser prohibida a Alemanya durant el règim Nazi, a Gran Bretanya, a Espanya, a França i a altres països pel seu contingut. Aquest film està compost per cinc episodis:

 Hombres y gusanos (Люди и черви)

 Drama en el Golfo Tendra (Драма на Тендре)

 El muerto clama (Мёртвый взывает)

 La escalera de Odesa (Одесская лестница)

 Encuentro con la escuadra (Встреча с эскадрой).

La musica va ser composada per Edmund Meisel en 12 dies. Va ser interpretada per flauta, trompeta, trombó, percussió i corda. La versió actual de DVD és de Mark- Andreas Schlingensiepen amb piano, fruit de la reconstrucció d’escenes i fragments perduts.