Fitxa: L'escala de l'evasió, Joan Miró

L’Escala de l’evasió va ser una exposició organitzada per la Fundació Joan Miró i la Tate Museum de Londres, oberta entre el 16 d’octubre de 2011 i el 18 de març de 2012. L’exposició reunia més de 170 obres de l’artista Joan Miró, provinents de col·leccions d’arreu del món, i va tenir lloc a la Fundació Joan Miró, Montjuïc, Barcelona.

Les obres de la col·lecció fan una repassada a la vida de Joan Miró; de la primera a la última abasten un període de 60 anys. Analitzen les diferents posicions de Miró davant els esdeveniments del segle XX, el punt d’inflexió en el seu art durant la seva estada a París, la seva experiència amb la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra mundial, i finalment els anys de la dictadura franquista.

Joan Miró va néixer a Barcelona el 1893, fill d’un ferrer. Va formar-se en dibuix a La Llotja, i va estudiar comerç. Al 1912 una malaltia el va obligar a retirar-se a la masia familiar al camp, allà va començar a pintar paisatge. Va continuar estudiant dibuix amb Francesc Galí i al Cercle Artístic de Sant Lluc. Les seves primeres obres tenien influències de l’impressionisme, el fauvisme i el cubisme, així com de Van Gogh i Cézanne. Durant la seva estada a París el 1920 va tenir una etapa molt detallista, però es va començar a interessar-se pel surrealisme, del qual acabaria sent un dels més grans exponents.