Fitxa: La dansa, Herni Matisse

Títol: La Danza

Autor: Henri Matisse

Cronologia: 1909

Estil: Fauvisme

Materials: Oli sobre tela

Ubicació: Museu d’Art Modern de Nova York

DESCRIPCIÓ FORMAL

Els elements compositius i principals d’aquesta obra es troben en un marc rectangular-horitzontal. El camp visual genera una relació particular entre els elements, estructurant la composició. El fons de l’obra està dividit per una línia ondulada que separa dos colors. El superior i que ocupa és espai, de color blau cel i l'inferior, de color verd. Així es diferencia el cel de terra, i d’aquesta manera s’aconsegueix de donar-li una profunditat a l’obra, mostrant que el terra i els ballarins es troben més a prop.

Les cinc figures estan disposades equilibradament i abasten tot l’espai en una proporció que produeix monumentalitat: dos cap al fons, de front (sobre el fons blau); un a cada costat del dibuix i un altre d'esquena, en el primer pla, amb una inclinació que crea una línia diagonal (sobre el fons verd). La disposició de les figures, al estar agafant-se de les mans els uns als altres genera una forma oval, reforçada per la inclinació cap als costats dels caps. Aquesta forma oval s'inclina cap a la dreta. La Inclinació és produïda per la direcció en diagonal del cos de la figura del primer pla (es troba d’esquenes al públic), creant una composició dinàmica. Aquest dinamisme és reforçat pels diferents ritmes generats per la repetició de corbes dels cossos.

Les direccions de les diagonals es reconeixen clarament, per exemple, la tensió produïda entre els dos únics braços que no es toquen és molt significativa. El cos s’inclina molt cap a l’esquerra, però sense tocar la mà de l’altre figura. Aquesta tensió és calmada per la cama de la figura que es troba més al fons, al estar de fons de les dues mans, equilibra aquesta separació.

Després de centrar-nos en els cossos, passarem a la llum i els colors. La llum és completament homogènica, ja que no es reconeix cap raig de sol o llum que vingui d’algun costat de l’obra. Tots els colors que s’utilitzen són bastant plans, és a dir, no mostren molt volum dels cossos. Els colors emprats són els següents: blau cel, verd i taronja. Encara que el blau i el verd són dos colors completament diferents, no es percep cap contrats brusc entre ells, només el canvi de color, ja que els dos tenen una lluminositat igual.

En canvi, les figures, per el color taronja i la seva alta lluminositat, produeixen un alt contrast pel que fa a el fons.

Podem veure com les figures es distorsionen en funció de l'expressió de moviment, transmetent un ambient alegre, festiu. Aquesta obra va ser un encàrrec per a una decoració i a més a més, es va contractar una altra obra anomenada “La música”. És a dir, que tenia una funció decorativa.

En aquesta obra, Henri Matisse va decidir no pintar la natura de manera fidel com la observem nosaltres, no va tenir en compte la perspectiva matemàtica renaixentista. Per exemple, la profunditat és representada amb només el canvi de color del cel i la terra, amb una línia de separació a mig, horitzontal. Les figures ballants, en comptes de fer-les més petites, per marcar que estaven més endarrere les va colocar més cap amunt del dibuix. Al igual que amb la natura, els cossos tampoc estan representats de manera naturalista, sinó que estan estilitzades i simplificades.