Fitxa: La torre vermella de Halle, Ernst Kirchner

L’obra es titula La torre vermella de Halle, i va ser pintada per Ernst Kirchner el 1915. Ernst Ludwig Kirchner va néixer el 1880 a Alemanya i va ser un dels representants més importants de l’expressionisme pictòric. Va estudiar Belles Arts, i el 1905 va formar, junt amb quatre altres estudiants de l’Escola Superior Tècnica de Dresde, el grup expressionista Die Brücke. Va pintar La torre vermella de Halle quan estava a Suïssa, en una època on tornava de la Primera Guerra Mundial i es dedicava a pintar paisatges tranquils i pacífics, oposat als quadres d’agitament social que pintava abans. La torre vermella de Halle es troba actualment al Museu Folkwang, a Essen, Alemanya, i mesura 92cm x 120cm.

El quadre està fet amb pintura a l’oli sobre tela. És una obra figurativa, que mostra uns edificis de la ciutat de Halle. En un primer pla veiem l’anomenada “Torre vermella”, una torre d’estil gòtic tardà rodejada per un mur neogòtic de maó vermell. Està col·locada al mig d’una plaça, i rodejada d’edificis. En un segon pla i a l’esquerra veiem una catedral, Marktkirche. Al final de tot, darrere els edificis, veiem uns núvols de color violeta. Kirchner utilitza colors de tonalitat blavenca pels edificis del voltant de la torre. Aquesta, per destacar, esta pintada amb tons foscos per la torre i rogencs pels mur. Els carrers que envolten la torre també estan pintats amb vermells i ocres.

L’obra té una composició oberta i està enquadrada en un triangle. Les línies de força parteixen de la part inferior del quadre, d’un punt a la meitat, i se’n van cap amunt, donant una impressió de profunditat. El paisatge està enfocat amb una perspectiva cònica obliqua amb tres punts de fuga dins el quadre, cosa que crea un angle molt distorsionat de la imatge. Les línies son totes rectes. A la imatge de sota podem veure en vermell l’enquadrament, en groc els punts de fuga i en verd les línies de força.

Tot i que les línies son molt potents, en el quadre hi ha una predominança del color per sobre d’aquestes. La gama cromàtica abarca sobretot tons freds, amb alguns càlids, i no hi ha cap clarobscur. L’obra té una temps eternal, és a dir, no intenta immortalitzar una anècdota sinó representar un lloc perquè quedi en la posterioritat.

L’estil de l’obra és l’expressionisme. Aquest moviment forma part de les primeres avantguardes i va sorgir a Alemanya paral·lelament amb el fauvisme francès i en contraposició de l’impressionisme. Els artistes expressionistes defensaven una manera de fer art que donés més importància a la visió interior de l’artista (expressió) en comptes de la plasmació fidel de la realitat (impressió). L’expressionisme utilitza colors violents i tracta temes com la misèria, la soledat, la marginació... reflecteix l’amargor que predominava als cercles artístics i intel·lectuals de la societat alemanya prebèl·lica. L’expressionisme no es pot definir com un moviment homogeni, és més aviat una barreja d’estils. Trobem l’expressionisme modernista (Munch), fauvista (Rouault), cubista i futurista (Die Brücke), surrealista (Klee) i abstracte (Kandinski). Després de la Primera Guerra Mundial l’expressionisme va defensar encara més el caràcter social de l’art.

L’obra La torre vermella de Halle té una temàtica figurativa que representa una plaça de la ciutat de Halle, amb un a torre i una església al mig. És la representació d’un paisatge ja existent, i si bé no és una representació fidel, ja que està deformada, no té cap simbolisme afegit. L’únic anàlisi simbòlic que podem fer és en els colors utilitzats, que podrien representar la tristesa que Kirchner va experimentar després la guerra. L’obra no va ser encarregada per ningú, tenia la única finalitat d’expressar l’interior de l’artista.

Com s’ha mencionat abans, aquesta obra va ser pintada quan Kirchner va tornar de la guerra i es va instal·lar a Suïssa. Les obres d’aquest període son tranquil·les, com per oblidar la tragèdia i la destrucció de la guerra. Pel que fa al tema artístic, coincideix amb les primeres avantguardes, moment de trencament amb el passat i amb l’art acadèmic, on es volia buscar una nova manera de fer, d’expressar, d’entendre l’art. Gran part d’aquest art va ser considerat “art degenerat” durant la Segona Guerra Mundial, i va ser perseguit i eliminat.