Fitxa: Massacre de Corea, Picasso

La massacre de Corea va ser pintada per Pablo Picasso el 1951. Picasso va néixer el 1881 i va morir el 1973, i va ser sobretot un pintor i escultor espanyol molt reconegut mundialment. Un dels artistes més importants del segle XX, és considerat l’inventor del cubisme i un gran artista del surrealisme. L’obra és un quadre fet a l’oli sobre contraxapat, i és de tipologia figurativa. L’escena que mostra està formada per dos grups de persones, un de soldats a la dreta i un de dones i infants a l’esquerra, tots plegats sobre un fons de turons. Els colors utilitzats són foscos, sobretot grisos i algun verdós i vermell.

La composició és oberta, i es pot enquadrar en un rectangle o en dos quadrats. Les línies de força en aquesta obra són molt potents. Tenim la línia de força del grup de soldats (verda) que marca una oposició entre aquests i l’altre grup, però que alhora s’hi confronta directament. El grup de dones, en canvi, està agrupat, amb les línies de força (vermelles) que marquen la figura d’un triangle. I per últim tenim el riu (blau) que marca una clara distinció entre els dos grups, que representen les dues Corees.

Les figures de les dones són realistes, proporcionades, amb els ventres inflats per mostrar la maternitat. La manera de tractar les formes dóna una impressió de deformitat. El mateix passa amb els soldats, tot i que en aquests si que existeix una deformació de les formes. Tot i que les figures estan a la meitat d’una acció, no hi ha sensació de moviment, sinó d’imatge congelada.les expressions són de dramatisme i desesperació (dones) i de determinació (soldats). Van tots nuus, i els soldats porten casc, rostres amagats, i fusells.

L’estil de l’obra balla entre l’expressionisme (dones i infans) i el cubisme (soldats). De l’expressionisme agafen la intenció de transmetre a través de sentiments negatius com l’angoixa, la depressió, l’espant... potencien l’impacte emocional amb els colors foscos, les formes retorçades i la composició agressiva. Del cubisme agafa el tractament de les figures de forma geomètrica i a través de diferents plans. En aquesta obra es veu molt clarament la influència de Goya amb el seu Tres de maig, i de Manet amb L’éxecution de Maximilien.

L’obra està feta, igual que el Guernica, per protestar contra un fet injust, en aquest cas la Guerra de Corea, de la qual Picasso considerava que els Estats Units era l’únic culpable. El quadre mostra una clara divisió entre els soldats i els civils, els carnicers i les víctimes.